Els paisatges d'Antoni Pitxot

28.06.2015 | 00:00

El llegat d'Antoni Pitxot és senzill i alhora enigmàtic. Una realitat solidificada. Mostra un recorregut que ha durat tota la vida per una de les zones més equilibrades i indefinibles de l'Empordà, Cadaqués. Es pot dir que Pitxot és un artista que té una epifania: veu -descobreix- com el joc de l'atzar posa al seu davant una constel·lació de formes terriblement suggeridores. Roques, sorra, algues i líquens componen una cosmogonia infinita arran d'aigua. De jove, Pitxot troba la ruta nàutica per la qual navegarà fins a la mort i maniobrant amb les veles esteses; satisfet d'amarrar al millor dels ports, el de l'obra perdurable. Persona afable, culta i discreta, sap tots els secrets de Cadaqués. Hi viu èpoques de solitud i també d'eufòria. Coneix la senzillesa dels veïns i la naturalesa complicada dels artistes i pintors que s'ins?tal·?len al poble convençuts que la mare de les muses viu a la badia, el cementiri o per allà a la vora. Reformula la clàssica i tòpica mirada sobre Cadaqués, aportant-li imatges abarrocades, psicodèliques o èpiques. L'artista treballa obsessivament amb les penyores del mar, recull pedres i a l'estudi en configura estàtues i escenografies. L'autor a dins del taller -teatret ple de veus i personatges- està envoltat de figures i pilons de pedres que el converteixen en un actor més de la realitat que fixa als quadres. La matèria marina es transforma en carn. Les pedres humanitzades esdevenen éssers mitològics. Al·legories sobre la memòria. A còpia d'investigar la memòria el pintor aconsegueix convertir-se en Memòria indispensable a l'hora d'entendre l'art i l'Empordà.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema