No ho sé

03.07.2015 | 00:00
No ho sé

em pregunta una persona  què passarà amb Grècia.  «Jo no ho sé. I tu?», li responc. Mentre seguim el conte de mai acabar, estem constantment buscant solucions a problemes desconeguts. Grècia, Rússia, l'islamisme radical, Xina, Iran, les eleccions catalanes i espanyoles, el canvi climàtic, la intel·ligència artificial i, fins i tot, els nous descobriments mèdics. Quan els que ens dediquem a preguntar i a informar sobre opcions de futur ens trobem amb alguna persona amb les idees molt clares, sospitem. Res es pot preveure, excepte grans tendències. Conec persones que viuen de l'anàlisi borsària que cada setmana canvien de parer o tenen una justificació per dir que s'han equivocat. En els últims anys, si s'haguessin confirmat les teories apocalíptiques d'alguns pseudoeconomistes, ara estaríem sota terra. Almenys, van vendre molts llibres. Crear por té èxit, com el tenen les conspiracions. Fa uns dies, el responsable d'una empresa química catalana em deia que tenim un marc macroeconòmic immillorable per créixer de forma sostinguda molts anys. Això, li vaig respondre, suposant que no hi hagi cap alteració que canvïi el mapa. Els bons gestors  fan diversos escenaris de futur i, segons es van confirmant uns o altres, van prenent mesures. Saben estar atents a una corba insospitada.  Els mals gestors, en canvi, es passen l'estona fent trampes al solitari, enganyant els seus equips i animant-los falsejant xifres. Només els preocupa la seva supervivència. El líder grec, Alexis Tsipras, és així. Fins que un dia es troba amb la realitat de cara. Fer-se la víctima ven. El drama és que ha enganyat els seus electors i votants. És el problema dels aspirants a messies. Es pensen que també ho saben, però tampoc. No viuen sols.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema