Estreno avui aquesta finestra oberta amb el desig que els lectors puguin trobar-hi no només les meves reflexions i comentaris sobre temes diversos del nostre entorn més proper, sinó també alguns elements que puguin ajudar a una major comprensió d'un fet quotidià, a meditar una informació o, simplement, assaborir la lletra impresa tot prenent un cafè mentre s'assumeix la realitat de la setmana que avui comença. Vagi per endavant el meu sincer agraïment a tots els que decideixin entrar en aquesta Gàrgola compartint així els criteris ben personals d'un gironí que contempla la ciutat i les comarques gironines amb ulls encuriosits.
M'agafa aquesta estrena setmanal amb la recent posada en funcionament dels ajuntaments i la corresponent distribució dels càrrecs de responsabilitat que han de fer possible que l'engranatge de la maquinària municipal no s'aturi i, per tant, es puguin seguir donant els serveis a la ciutadania. Els pactes han estat per a tots els gustos i colors i tal vegada en alguns casos poden semblar fins i tot estranys, però tenia raó Jordi Soler, el reelegit alcalde de Calonge, quan deia que, en general, als municipis d'aquestes contrades els pactes no es fan entre sigles de partits sinó entre persones del poble. Ell, que és de CiU, ha pactat amb el PSC, CCSA i el PP, deixant a l'oposició ERC-AM i Avancem, però ben segur que tant en aquest cas com en tants d'altres els noms que hi ha darrere les sigles han estat determinants a l'hora de cercar aliances per governar.
En general, els partits diguem-ne tradicionals estan presents en més o menys força política en els governs municipals de les comarques gironines i les anomenades forces emergents no han aconseguit el paper decisiu que alguns havien pronosticat, com si tots els trumfos se'ls haguessin gastat en aconseguir la fita històrica que una dona, Ada Colau, pogués ser l'alcaldessa de Barcelona. Allí, aquestes forces de nova factura van aconseguir fer el cim, cosa que celebro pel que suposa de novetat, d'aire fresc i de noves possibilitats per a un futur diferent, però ara toca treballar perquè les promeses es puguin fer realitat i les coses avancin i millorin.
A Girona, ningú té tampoc la majoria absoluta, però tanmateix s'albira un mandat aparentment molt més plàcid ja que tot i governar CiU amb minoria, a diferència d'altres poblacions, aquesta minoria està assentada en bases més sòlides de percentatges i composició plenària.
Hi haurà, però, en tots els municipis tranquil·litat durant quatre anys? No voldria ser una au de mal averany, però em temo que en el transcórrer dels mesos i, potser fins i tot abans d'un any, veurem canvis en els cartipassos municipals, cadires remogudes, alcaldes canviants. La política es basa en el fet d'haver de prendre decisions que no sempre poden acontentar tothom sinó que és necessari i convenient optar i, per tant, decantar-se a favor d'uns i en contra d'uns altres. La retòrica de manual dels discursos de presa de possessió dels batlles diu que el treball municipal es farà sempre pensant en les necessitats i les prioritats dels veïns en general, però també és veritat que la dinàmica dels fets, la idea d'un determinat projecte, pot no ser coincident entre els mateixos membres d'un equip i és aleshores quan sorgeixen les discrepàncies, les discussions i, finalment, el trencament, la recerca d'un nou pacte i, sovint, un nou alcalde. Quantes mocions de censura i canvis de vara veurem en el temps a venir a les comarques gironines? Encara és aviat per ensumar-ho, però algunes estabilitats d'ara poden convertir-se en tempestes de futur.
