estem tan pendents aquests darrers dies de Grècia, que no ens hem fixat gaire en la Xina. El país més poblat del món, on ja hi ha 90 milions de persones que inverteixen a la borsa de valors, viu els seus moments financerament més difícils. Els principals índexs dels seus mercats -inclòs el Hong Kong- han caigut un 30% en tres setmanes, el que es bateja habitualment com a crash borsari. Des de fa més d'un any es va avisant dels perills amagats que té l'economia xinesa, començant per la bombolla immobiliària a les grans ciutats. S'avisava que una caiguda d'un o dos punts de percentatge en el creixement econòmic, que se situaria per sota del 7% del PIB, seria suficient per desaccelerar el país. La Xina, on encara hi ha mil milions de persones que viuen en pobresa, ha vist créixer les seves desigualtats. Per a la resta del món, un país que representa un dels seus principals compradors en matèries primeres i que viu de l'exportació si estornuda, pot posar en perill a tothom. Per això, el Govern xinès fa temps que intenta donar incentius a la demanda interna. A banda d'això, les borses xineses tenen un altre problema: la manca de transparència en els informes corporatius de les empreses i de controls regulatoris suficients, quelcom que ja és curiós tractant-se d'un país comunista. És ara, amb la davallada dels mercats, quan el govern ha decidit començar a controlar més els sistemes de compra i venda d'accions per evitar el pànic. El Govern xinès sap que té un avantatge: no necessita demanar permís a ningú ni fer cap referèndum per portar a terme les seves polítiques. El seu temor consisteix que el desencís en la població pugui tenir consequències directes en el control del sistema.
