L'estiu té bona fama. Segur que hi ajuden les vacances pagades i que, per molta gent que no pot descansar, és la millor època per trobar feina. L'estiu està ple de records, sovint idealitzats, de la infantesa i la joventut. Però els experts afegeixen que la bona predisposició a l'època estival té també motivacions científiques. L'exposició a la llum del sol aporta vitamina D i aquesta afecta directament els processos hormonals. Existeix un neurotransmissor, la serotonina, que està condicionat per la llum del sol i té una important funció com a regulador del son i l'estat d'humor, inhibint l'agressivitat i la ira. Però també en això el perill està en l'excés, que pot comportar els efectes contraris i provocar augment de l'agressivitat. Hi ha estudis que afegeixen que si a la llum del sol hi sumem altes temperatures i alta humitat -o sigui, xafogor intensa i continuada- es dispara la irritabilitat i el mal humor. Segur que no calia, però algú s'ha dedicat a estudiar-ho i fins i tot ha establert una relació entre les èpoques de calor i l'inici dels conflictes armats (que també podria ser per altres causes). També hi ha conseqüències físiques per culpa de la calor. L' hipotàlem, la part del cervell que regula algunes funcions bàsiques, activa els principals sistemes d'autoprotecció: bàsicament provoca la suor, que rebaixa l'excessiva temperatura de la pell i alenteix algunes funcions del metabolisme. Sense entrar en detalls -ho deixem per als que en saben- és evident que el nostre cos és conscient de la necessitat d'adaptar-se a les diferents situacions, cosa que nosaltres massa sovint ens resistim a fer. Entre avui i demà arribarem al punt més àlgid d'aquesta nova onada de calor. ?Siguem intel·ligents i preguem-nos-ho amb calma.
