Enveja estival

21.07.2015 | 15:24
Enveja estival

A l'estiu ens movem per ressorts diferents dels de la resta de l'any i les vacances en són la prova. Destinem una bona part de l'any planificant on anirem, què farem, com les gaudirem millor. I recentment s'hi ha afegit la necessitat de fotografiar o fotografiar-nos i escampar-ho arreu a través de les xarxes socials. Abans eren uns quants familiars i amics els que havien d'aguantar estoicament aquelles sessions de vídeos soporífers de les vacances; ara Facebook i Twitter s'encarreguen de mostrar el nostre interès a exhibir la felicitat que hem experimentat i que experimentem en temps real. Aquell cercle íntim s'ha expandit fins a l'infinit. Hem passat de fer fotos per recordar allò viscut a viure per fotografiar i esbombar-ho al mateix instant, cosa que provoca una competició constant d'imatges com més paradisíaques o sorprenents millor. Es tracta de generar enveja abans que envejar;?com ja deia Montesquieu 300 anys enrere: «si només volguéssim ser feliços, seria fàcil; però volem ser més feliços que els altres i això és gairebé impossible perquè els creiem més feliços del que són». Semblaria que és inevitable que ens comparem amb els altres intentant demostrar que ens ho estem passant molt bé en una platja de sorra blanca, prenent un mojito al xiringuito més exòtic, exhibint la cara més divertida. Però obviem que els mosquits ens tenen atemorits, que els restaurants abaixen la qualitat de servei i apujen els preus i que els veïns es posen de festa a les nits sense deixar-nos dormir. La realitat és més feixuga i menys envejable. Així, si les fotos en paper eren l'ancoratge amb uns instants del passat, ara es tracta que els grans moments no es plasmin en fotos, que es visquin i, a poder ser, anònimament.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema