de vegades sembla que el diari ens vol explicar una sola cosa amb informacions fragmentàries que encaixen com peces de trencaclosques. Quan veus la foto de Lord John Sewel als 69 anys, amb la panxa a l'aire i, sobre els seus pits, el delicat sostenidor vermell d'uns pits lleugers que no són els seus, fumant una cigarreta i aspirant una ratlla de cocaïna és inevitable pensar que l'humà mai vol deixar de jugar i, per la reiteració d'aquest tipus d'històries, que per alguna cosa hi ha una Cambra dels Lords que es diferencia de la dels comuns. Sewel era president de la comissió de Conducta, un exemple per als altres.

Els Estats Units és el país de la gent feta a si mateixa. Bill Cosby, que com a estrella de l'espectacle és la noblesa del país (compareu les portades de Vanity Fair en l'edició EUA i en l'espanyola) va haver d'aconseguir-ho amb el seu esforç, abusant sexualment de 35 dones que no volien donar-li el què al lord.

Quan ets pobre i ignorant (dues vegades pobre) pots tan poc com el tipus de Wyoming que van sorprendre en un control de trànsit amb 30 ulls a l'anus. Cal veure com està el trànsit als EUA. Els policies el van creure un assassí -en sèrie, suposo- però ell es va explicar, segons explica aquesta notícia d'agència que sembla de Dalí. Treballa en un escorxador on no sabem què fan amb els ulls de les vaques però no deixen emportar-se'ls als treballadors, així que va haver de treure'ls ficats pel seu ull. Per què? «Els poso a la sopa, són bons per a la disfunció erèctil». La sopa d'alls treu el fred i la sopa d'ulls indueix la calor que va mantenir viu Bill Cosby durant anys robant-lo i que no s'apaga, com demostra Lord Sewel, si se sap avivar. Tot això ha de voler dir alguna cosa.