Diuen que a l'edat mitjana les temperatures eren més altes que no pas ara, una època que els especialistes anomenen període càlid medieval. Aquesta calorassa va començar al segle X i es va allargar fins al XIV i està plenament documentada a la regió de l'Atlàntic Nord. Gràcies a això es plantaven vinyes per tot Europa i els víkings van aprofitar el desgel per arribar a Groenlàndia. Diuen que després va venir una petita edat del gel que va afectar el continent europeu. Va començar al segle XIV i es va estiregassar fins al XIX. La gelera generalitzada va tenir tres puntes que devien fer anar de corcoll els nostres avantpassats: el 1645, el 1770 i el 1850, que va ser el darrer. El fred va ser tan descomunal que l'Ebre va gelar-se durant 15 dies seguits els anys 1788 i 1789. Es van formar la majoria de glaceres dels Pirineus, moltes de les quals ara es van fonent.
Sembla que les variacions de les temperatures estaven relacionades amb l'activitat solar. Més activitat, més calor. Molts científics expliquen, però, que el canvi climàtic actual és culpa de la Humanitat. Som antropocèntrics de mena. Potser sí que amb tanta contaminació hem aconseguit influir en el clima. Amb les calorasses d'aquest estiu costa defensar que no estigui canviant. Del que no hi ha dubte, però, és que el clima ens influencia a nosaltres. L'escalfor encén els ànims. La paciència s'acaba més de pressa i no semblem disposats a aguantar mandangues. Potser també per això els estius són proclius a les discòrdies i les batusses. Jan te Nijenhuis, professor de la Universitat d'Amsterdam, diu que la Humanitat a finals del XIX era més intel·ligent que la d'ara. Eren mentalment més àgils, diu. Ves que no sigui culpa de la calor.
