aquest article l'escric el dijous, dia 13, 75è aniversari de la detenció del president Lluís ?Com?panys a França, assassinat dos mesos després pels feixistes. Mai l'Estat espanyol, com ha fet l'alemany o el francès, no ha demanat perdó ni tampoc ha reivindicat la figura de l'únic president europeu assassinat durant la Segona Guerra Mundial. El franquisme era un règim cruel i venjatiu que va esborrar la memòria col·lectiva de persecucions, camps de concentració espanyols i afusellaments de la postguerra. En l'actualitat, quan les diverses branques del nacionalisme espanyol diuen que potser es pot reformar La Constitución, ningú té en compte Companys. La memòria dels vencedors i dels seus hereus polítics continua essent la que domina la política espanyola. Així, encara, Catalunya es considera "tierra conquistada". El llibre El franquisme que no marxa (Ed. Saldonar), de Lluc Salellas, aporta una interessant visió sobre això. Defensa que la supervivència del franquisme al 2015 encara és fonda, vírica i transversal, i desmunta mentides de la Transición, mites que cauen quan es descobreix el nivell de corrupció dels polítics de llavors. És un repàs als llinatges que des del 1939 s'han adaptat a cada època. Es descriuen les conseqüències del pacte amb l'elit franquista que mou els fils. Salellas procura descriure la realitat "sense censures ni apriorismes". En els moments actuals i en ple procés independentista republicà, el llibre ajuda a col·locar moltes peces al seu lloc i a descobrir les clavegueres que encara queden per aixecar. Absolutament recomanable.