Fires

22.08.2015 | 00:00
Fires

Taules afilerades a les vores dels carrers i als voltants de les places. De fusta, de plàstic, de metall, amb tendal, sense tendal... i tot de gent al darrere defensant productes tan diversos com les taules: embotits, polseres i braçalets, olives, roba de vestir d'aquesta feta per a les vacances i les distraccions, de colors llampants, estampats orientals, formes exòtiques... A les fires, que els dies d'estiu no deixen descansar cap ciutat, ni poble, ni llogarret, hi ha de tot. Una fira és com un petit poble. Hi ha amos i hi ha contractats, hi ha artesans que fan les seves peces i miren de vendre-les i hi ha comerciants que es dediquen a vendre les peces dels altres, hi ha productes fets a mà i n'hi ha de fets en sèrie a fàbriques de vés a saber on. Una fira és una cosa efímera i això ens impel·leix a comprar. Si no ho adquirim avui potser ja no hi serem a temps. No trobarem mai més aquest firaire amb les seves barretines encapsades o aquells braçalets tan creatius. Vistes de dins no són tan efímeres. Hi ha una munió de gent que viu i sobreviu gràcies a les fires. Vides nòmades, sempre buscant la possibilitat d'estendre els productes, a la caça de compradors. N'hi ha que es desplacen amb furgonetes. A dins hi encabeixen matalassos, fogons i nevera i hi fan vida. N'hi ha que viatgen en caravana i arrosseguen la casa, com els cargols. I encara n'hi ha que no tenen més remei que dormir a dins mateix de la parada on, de bon matí, llevaran cortines i provaran de vendre. Gent que ho fa perquè li agrada. Si et creus el producte que vens té la seva gràcia defensar-lo als passavolants que potser algun dia seran clients. Gent que ho fa per necessitat. La crisi ha fet néixer vocacions inesperades. Gent que es mou, això sí, per tirar endavant.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema