Ja coneixem la llista completa de la candidatura de Junts pel Sí per la demarcació de Girona. El caràcter atípic d'aquestes eleccions es veu, entre altres coses, en el fet que es dóna més importància al qui i no al què, primer tenim l'alineació sencera i d'aquí a uns dies coneixerem el programa electoral. Sí, ja se sap que els programes no els llegeix gairebé ningú, però deixar negre sobre blanc, en forma de contracte, quins són els objectius que es persegueixen i què es pensa fer amb el nostre vot, era fins fa poc un formalisme respectat per gairebé tothom. Fins i tot, més enllà d'una qüestió de respecte cap a l'electorat, en aquest cas hi ha unes certes incògnites que esperem que el programa resolgui, sobretot després d'escoltar els candidats. El cap de llista de Junts pel Sí, Lluís Llach, ja parla d'una voluntat d'entesa amb Catalunya Sí que es Pot, i fins i tot Oriol Junqueras afirma que en moltes coses ja hi ha acord. En aquest context només va faltar que el també candidat Toni Comín afirmés que el seu programa social s'assembla al dels tripartits per augmentar la curiositat sobre com es concretarà en aquestes eleccions. L'electorat en el seu conjunt és un cos viu, que evoluciona i canvia, però li cal un cert temps. Com encaixaran els fins ara votants de Convergència en aquest nou escenari? Es reconeixerà en el conjunt de les propostes programàtiques de Junts pel Sí? Se sentirà seduït per les aliances necessàries si la llista no aconsegueix una majoria suficient? La campanya electoral de cara al 27-S serà un esprint a partir de la setmana que ve, però els partits que pensin que la velocitat a la qual pensen fer transitar el debat polític els evitarà haver de donar respostes a qüestions que els resulten incòmodes s'equivoquen.
