Barney Panofsky ja és gran i té Alzheimer. Encara no és greu, però comença a afectar-li la vida quotidiana. La dona l'ha deixat i l'acusen d'assassinar un amic, però entre l'Alzheimer i l'alcohol que havia begut, ni tan sols no està segur de si l'ha comès o no. De tant en tant en Barney es masturba pensant en una mestra que va tenir quan encara anava a l'escola. La fantasia sexual que Mordecai Richler atribueix al protagonista d'El cas d'en Barney Panofsky contribueix a arrodonir la veritat literària d'una novel·la que només es pot haver escrit quan ja se'n sap molt, tant de la vida com de la literatura.
La masturbació continua essent tabú, més encara si parlem de la femenina. D'estudis científics n'hi ha molts, però l'avantatge dels treballs universitaris és que no els llegeix quasi ningú, just al contrari que les columnes d'opinió o els articles dels diaris, que poden passar completament inadvertits o córrer com la pólvora. Segons l'estudi Women's erotic rape fantasies, de Jenny M. Bivona, el 62% de les dones tenen fantasies sexuals relacionades amb la violència. El sexe, com també sabem, és la selva, no un jardí endreçat a la francesa. Ara bé, com que la majoria de la gent prefereix que l'enganyin, molts col·lectius, també de dones, abans que assumir aquesta realitat que -tot sigui dit- té una importància més que relativa i no té cap conseqüència per la vida pública, han posat el crit al cel només perquè l'Helena Boadas en va parlar a les planes d'aquest mateix diari. A algú li interessa la realitat? O preferim continuar teixint ficcions? Qui compra la saga sobre Les ombres de Grey? Els que prefereixin les ficcions ja saben també que per ser bones han de traspuar veritat. La resta és Walt Disney, o s'hi assembla.
