Són refugiats d'una guerra absurda, com totes; són exiliats de països governats per psicòpates disfressats de polítics; són famílies senceres que fugen horroritzades d'atrocitats que encara no entenen. Però els donem l'esquena, que és un dir. Els barrem l'entrada amb tanques de filferro enrotllat o aixecant murs infranquejables. Tot allò que semblava que havíem desterrat per sempre ha tornat amb més força, tot impedint sense contemplacions el pas de centenars de milers de persones desesperades per l'infortuni procedent.

De les declaracions d'algunes d'aquestes persones sabem que provenen d'extraccions socials molt diverses, arquitectes que han deixat els seu plànols a mitges, professors que han hagut d'abandonar les aules, estudiants amb els estudis penjats, metges, infermeres, professionals de tots els sectors que veuen com els han obligat miserablement a abandonar els seus projectes de vida per acabar morint, en molts casos, ofegats en alta mar o asfixiats en el frigorífic d'un camió.

La intolerància i l'exclusió apel·lant a raons properes als postulats nazis són els arguments que s'esgrimeixen per ignorar-los. Al govern espanyol li ha faltat temps per refusar la quota de només 1.600 immigrants en un acord assolit quan es va produir el naufragi d'una embarcació que duia uns quants milers de persones cap a la terra promesa.

El discurs xenòfob s'està enfortint en les altes esferes i els exabruptes racistes de Donald Trump, un milionari esperpèntic que està fent campanya electoral per a la presidència dels EUA, n'és un bon exemple. Tot apunta que podria guanyar les eleccions.