hi ha catalans de devoció o d'obediència estatal que ens volen fer creure que tot el que fa el Govern espanyol per guanyar el plebiscit del 27 S és adreçar-nos, via expolítics destronats, unes cartes que no val la pena ni contestar. Els autors tenen les ulleres graduades segons els mals que pateixen. Els catalans només els interessem per quadrar els comptes.
Del 2010 ençà les eleccions a Catalunya comencen amb les portades d'El Mundo i amb una desfilada de la Benemèrita seguida per la premsa que, avisada amb temps, planta càmeres per no perdre's cap pas del ball. Passen encara més coses. L'executiu espanyol es desborda i converteix la divisió de poders en una entelèquia. A Espanya la llei és com una canya immadura. La torcen cap a on els convé. I també, si els convé, en fan de noves: lleis exprés dedicades a combatre un sol home. Quin mèrit té complir la llei si te la fas a mida i encara hi poses els jutges? Albiol deia que s'ha acabat la broma. Però la broma de veritat tot just comença. Preparin-se, que en veurem de molt grosses. A falta d'idees confonen la corrupció amb els arguments. Alguns catalans s'hi apunten. També per falta d'idees o per interès. Tant és si la corrupció és presumpta, real o inventada. Si de veritat volen que la corrupció sigui jutjada, millor que aconseguim un estat propi. Al govern del costat li és igual. Tenen una llista inacabable d'excàrrecs corruptes fent cua per declarar. Carn d'indult, tot sigui dit. Potser marxarem i potser algun dia aquestes lleis exprés només hauran servit per muntar una democràcia tan prima com un paper de fumar. Potser ja fa temps que Catalunya és l'argument que utilitzen els governs espanyols per impedir la democràcia. Quines jugades.
