Rellotges

11.09.2015 | 00:00
Rellotges

Els principals fabricants de rellotges de polsera estan preocupats perque les noves generacions no el necessiten. De fet, em costa veure gent que tingui entre 18 i 30 anys amb un rellotge. Els serveix el mòbil com a instrument per demanar l'hora. I si el mòbil no els funciona o s'ha acabat la bateria, ho pregunten. El rellotge que només dóna l'hora pot acabar essent un instrument de luxe i de preus molt elevats, com ho és la ploma estilogràfica o, al pas que anem, ho será el bolígraf més senzill  o el llibre en paper. Empreses com Apple intenten entrar en el mercat del rellotge de polsera venent quelcom més: un híbrid que es conecta amb el món virtual i que manté la pantalla fosca fins que es toca. Un dia me'l van ensenyar i li vaig observar un problema, almenys per a mi: perjudica la vista. Un altre tipus de rellotge que té èxit és el que es fa servir per fer esport. Alguns funcionen amb GPS i, només té un problema: s'ha de carregar molt sovint. Això sí, et permet saber-ho quasi tot sobre el recorregut realitzat. No sé com arreglaran això les empreses rellotgeres de Suïssa o del Japó, però quelcom els passarà pel cap. El rellotge de polsera el van desenvolupar els militars durant la primera guerra mundial i va anar substituint el rellotge de ?butxaca, preferit pels homes. Fins que no van arribar els rellotges automàtics, mai es podia saber l'hora exacta. Jo que tinc un rellotge de corda al canell que em trec per anar a dormir i per fer esport, fins i tot ara, a alguns llocs -quan no tinc un ordinador o mòbil a prop- em refio del campanar per posar-lo a l'hora. Té el seu simbolisme i relativisme. No a tot arreu es marca la mateixa hora.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema