avui és jornada de reflexió. Ja ens va bé perquè déu n'hi do, quina campanya. Demà em plantificaré al sofà a partir de les 8 del vespre per anar veient què va passant a la resta del país. Fa dies que reflexiono sobre què comprar per amenitzar l'espera. No es tracta de menjar-se les ungles, que són indigestes. Primer vaig pensar que compraria una ampolla de cava. M'agrada. Però després m'ho vaig repensar. El cava és massa de celebracions i brindis i per molts anys i en vida teva i si Déu vol... M'ha vingut un atac de malastrugança. I m'ha sortit la prudent que tots portem a dins. Llavors he pensat que millor una ampolla de vi negre. Però el vi negre així tot sol, és de mal passar. En tot cas una copeta per sopar si no se'ns ha tancat l'estómac. Sopar? Biquinis, o planxats i va que t'estrelles. Qui estarà per filigranes gastronòmiques una nit com la de demà? I si compro una ampolla de whisky? El whisky, amb un parell de glaçons i anar remenant és més auster. El dring dels glaçons t'acompanya. Si tot va bé, reconfortarà. Si no va bé podrem ofegar-hi les penes. Un amic meu em diu que no, que valeriana. L'últim cop que en vaig prendre, de valeriana, va ser quan em treia el carnet de conduir. No va servir de res. Em van suspendre igualment. Aquell dia, això sí, vaig decidir que no diria mai més a ningú que pujava a examen, més que res per no cansar. Això de l'examen de conduir el primer cop que suspens fa gràcia, el segon ja en fa menys, i el tercer, francament, és millor no dir-ho. Després els pares es pensen que han fet una filla sense aptituds. Em sembla que compraré una mica de tot. I un pot d'Àlmax. Sabent, això sí, que com amb el carnet, també amb això, tard o d'hora, ens n'acabarem sortint.
