Han coincidit a Washington dos líders que, malgrat les seves enormes diferències, comparteixen reptes molt semblants. Són mandataris d'estructures socials mil·lenàries:?el papa Francesc, líder espiritual de 1.200 milions de creients catòlics i Xi Jinping, president del Partit Comunista xinès i d'un país amb 1.400 milions de persones. Ambdós encapçalen dues organitzacions amb un estil directiu vertical, impositiu i incontestable però amb voluntat d'anar adaptant-se als nous temps, per força. I és que les societats actuals estan cansades del protagonisme polític basat en les oligarquies, que han funcionat impartint instruccions per ser executades pels dirigents de segon nivell, actuant d'intermediaris, oblidant que la veritable democràcia descansa en la voluntat de la ciutadania que l'ha votat. El triomf de diumenge de Junts pel Sí ha posat de manifest, entre altres qüestions, que el lideratge individual i exercit de forma vertical és una rèmora del passat i que les noves forces polítiques han de practicar el lideratge comunitari, partint de la idea que les bases electorals són la seva raó de ser. La societat és plural i una organització política ha d'integrar l'heterogeneïtat de pensament. En aquesta premissa rau l'èxit d'aquesta formació que ha sabut recollir sensibilitats diferents al volant del sobiranisme català, connectant els nuclis socials amb l'estructura de poder. Irremissiblement, el lideratge que practiquen alguns partits, sobretot el PP, preocupat per mantenir-se en el poder a qualsevol preu, ignorant els valors i la dedicació de la societat a la qual ha de servir, està abocat al fracàs. Ho veurem al desembre.
