avui és el darrer dia per fer públic l'escrutini oficial de les eleccions de diumenge. Si no hi ha cap sorpresa majúscula el recompte dels vots dels residents a l'estranger no modificarà els resultats. El fet que un diputat més o menys de Junts pel Sí sigui tan important per fer possible la investidura del seu candidat a la presidència ha fet que s'hagi tornat a incidir en les dificultats del vot no presencial, que pot haver deixat fins a 180.000 catalans sense poder exercir el seu dret al sufragi. Si a això hi afegim que hi ha delegacions diplomàtiques espanyoles -com l'ambaixada de Roma- que perden els vots, ni que sigui temporalment, hi ha motius de sobre per posar el crit al cel. La ?LOREG és la llei espanyola que regula els processos electorals, també a Catalunya, ja que segons els agrada recordar a alguns aquí ha estat impossible posar-se d'acord per fer una llei pròpia. L'any 2011 es va modificar la LOREG en diversos aspectes, entre els quals destaquen els que fan referència al Cens d'Espanyols Residents a l'Estranger (CERA) que, a partir de llavors, a més d'emetre per correu el seu sufragi, el poden dipositar en una urna de forma presencial durant tres dies a ambaixades i consolats. Segons el legislador, l'objectiu dels canvis va ser donar el màxim de garanties per poder votar de forma secreta i segura. En tot cas, una mala praxi enterra la millor voluntat. És evident que s'ha de fer alguna cosa, però totes les facilitats que es donin mai poden anar en contra de la inviolabilitat del sufragi. Ens podríem preguntar per què les democràcies més avançades continuen confiant en la litúrgia de l'urna per segellar el compromís del votant i posar-lo en relació amb l'esforç i la responsabilitat que significa emetre el vot.