A Catalunya és necessària immediatament la constitució d'un govern fort, que decideixi com impulsar l'economia d'aquesta terra. Que tingui un programa fiscal, per a les empreses, per a la salut, l'educació i les infraestructures. Que compleixi la llei i que faci servir els instruments que li dóna un pressupost de 23.000 milions i l'Estatut aprovat pels catalans. Un govern que governi per a tots els catalans i que no es pensi que Catalunya és uniforme. Necessitem que aquest govern pugui parlar amb l'Estat des de la racionalitat, sense plorar ni fer-se la víctima, que és el que ha fet els últims tres anys. Un govern català que pugui impulsar a partir de l'any vinent, quan a Madrid també hi hagi noves cares, un canvi en el sistema de finançament, que pu?gui establir serenament les competències prioritàries per a Catalunya dins el marc europeu. I un Govern que sigui capaç de posar ordre a la cultura del no, tan arrelada a la nostra terra, que ha impedit -no és culpa de Madrid- el desenvolupament d'infraestructures bàsiques com la B-40. En el debat a la seu d'Expansión dels responsables econòmics dels set partits principals que es presentaven a les eleccions, tots van coincidir que el primer que cal és refer la xarxa de trens de rodalies. Ja és una bona notícia. El que demano és una utopia. No passarà. Hem entrat en una espiral sense horitzó. El país es pararà i si algú finalment governa per la independència, es formarà un còctel d'ideologies tan diverses que farà impossible avançar en res. Quan les diferències són tan grosses en temes tan sensibles com la defensa de l'educació concertada, de la propietat privada o els models de societat, res pot anar bé. Sort que la democràcia dóna sempre noves oportunitats.
