Cara i creu. El totinfluent i abans totpoderós FMI pronostica que l'economia espanyola creixerà aquest any un 3,1%, molt per sobre la mitjana de la zona euro i per davant dels països més industrialitzats del continent. De la seva banda la totpoderosa i també tot influent, Comissió Europea manté el costum de tirar la pedra i amagar la mà. Primer va dir que dubtava que l'economia espanyola complís aquest any els criteris de dèficit i ara que es reserva l'opinió i ajorna el seu dictamen. Mentre les grans xifres s'obren pas entre les incerteses del mercats i la burocràcia dels funcionaris, els números del dia a dia no surten. Càritas ha presentat les dades de les activitats que va realitzar a tot Espanya l'any passat. La cara en aquest cas és que va baixar, tot i que lleugerament, el nombre de persones que van necessitar ajuda. La creu és que la meitat dels 2,17 milions de persones ateses tenen feina, però això no els garanteix sortir de la pobresa o evitar l'exclusió social. Els que pretenen mantenir certa autoritat moral, després de demanar un esforç col·lectiu per fer front a la part més profunda de la crisi ara haurien de posar totes les energies en garantir que els primers beneficiats de la recuperació econòmica siguin els que més van aportar per què eren els que menys tenien. No es pot esperar passivament que el creixement econòmic arribi a tothom, s'ha de garantir que així sigui. Els sindicats han deixat fa temps de preocupar-se d'aquestes coses i la necessitat i l'individualisme fa que cadascú s'ocupi de si mateix. Però que s'estengui la condició de treballador pobre i es continuï afeblint la classe mitjana, a banda d'una qüestió moral i una profunda injustícia, és un mal negoci.
