l'APUNT FINAL

FIGUES I FIGUERES

08.10.2015 | 14:55
FIGUES I FIGUERES

Ja és temps de figues i no és poca cosa en un país que històricament ha estat propici al seu cultiu i al seu consum. Totes les cases de pagès tenien -i encara tenen- una figuera com a mínim pels voltants, pels pobles és fàcil apreciar aquests arbres de fulla de pàmpol en els horts, els patis i també a la vora dels camins. Allà on sorgeix una figuera és senyal inequívoc de presència humana, perquè les figues ens han acompanyat des dels inicis de la civilització humana. Es diu que a l'antiga Roma les millors figues venien d'Esmirna, un indret on encara es cultiven.
Al nostre país la cosa ha canviat, les figues de coll de dama negra o de blanca cua, ara vénen de la Franja, de Menorca o de Turquia, perquè els pagesos catalans s'han dedicat a altres coses. Enyorem, sobretot als nostres mercats, les petites figues seques del país que omplien les butxaques dels traginers i dels pescadors, dels pastors i dels viatgers de tota mena. Trobem a faltar les figues autòctones en els menús dels restaurants, en la forma que sigui.
Al pati de casa dels meus pares hi ha crescut també una figuera, que dóna uns fruits més simbòlics que altra cosa. Prové d'un esqueix d'un arbre ja desaparegut, que proveïa de figues la casa del peó caminer d'Estanyol. Algun dia haurem de parar-li els peus -les arrels- perquè les figueres són arbres invasius, però mentrestant me la miraré com un record familiar i també -més enllà de la tomata- com a símbol històric de la nostra gastronomia. La figa, aquest fruit saborós i calòric, s'ha de reivindicar i reinventar perquè forma part de les nostres vides.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema