Una visió inquietant ha arribat des d'on descansa el cor putrefacte de l'antiga Unió Soviètica, Txernòbil. Els científics que observen la zona la qualifiquen de "Paradís natural radioactiu". Al territori no hi pot viure l'ésser humà i, a poc a poc, s'ha anat poblant d'animals de tota mena. Ossos, senglars, llops, cérvols i cavalls. Hi ha espècies com el linx que feia moltes dècades que no es veia caçar pels boscos. Sense la presència humana els grans mamífers es reprodueixen sense aturador. Sorprèn constatar que l'alta exposició radioactiva, la més important del planeta, no ha tingut definitives conseqüències en la reproducció dels animals, que s'ha disparat i intriga la ciència. Això comporta que aquesta zona es converteixi en una espècie de bonic parc natural en el qual res no és el que sembla, un magnífic paisatge transitat per monstres invisibles. Encara que la densitat d'exemplars ofereixi una imatge saludable la fauna està molt contaminada. Les llegendes sobre mutacions de peixos i mamífers han bastit un imaginari terrorífic que ha apropat la realitat als malsons de la ciència-ficció. Allò que no s'atura és l'expansió de la naturalesa. Els estudis científics han aclarit que els forts nivells radioactius del nord d'Ucraïna i el sud de Bielorússia impacten les bèsties. El que esgarrifa no són els deliris o les mutacions estrambòtiques i criptozoològiques sinó els canvis que es produeixen en dimensions que no es veuen a simple vista. La contaminació esdevé l'aliment d'ara i dels segles que s'acosten. A Txernòbil la naturalesa i el Déu de l'horror hi construeixen el Paradís del futur, aquell que no tindrà història.
