Aquests dies, l'exministe d'Economia grec Iannis Varoufakis ha estat per les nostres terres i, que se sàpiga, s'ha reunit fins i tot amb l'alcaldessa de Barcelona, la reina del top manta, Ada Colau. En Varoufakis ha concedit entrevistes que abans havien estat publicitades pels mitjans que les feien, començant per un que paguem entre tots: Catalunya Ràdio. I és que cada cop que aquest polític i economista radical d'esquerres diu alguna cosa, tothom queda sobtadament paralitzat i concentrat. La seva entrada en la política europea en plena crisi financera grega va desarmar tothom. Des del seu aspecte físic, manera de vestir, estil de vida glamurós -la caviar gauche és un acudit al cantó seu- i la seva posa fatxenda a l'hora de negociar amb la UE. Varoufakis es va convertir en el petit rei David que lluitava no contra un, sinó contra un campament de Goliats. Volia negociar fort des de la feblesa més absoluta. I així li va anar. El seu cap, qui va apostar per ell, Alexis Tsipras, primer ministre grec, se'l va treure de sobre quan va veure que en cas de seguir les recomanacions del seu ministre el país hauria caigut en un penya-segat sense possibilitat de posar paracaigudes. Tsipras fins i tot va acceptar jugar dos cops al pòquer -referèndum i eleccions avançades- per justificar les seves decisions. Varoufakis, encara que aquí ens costi entendre-ho, ha estat el gran perdedor a Grècia. I la seva derrota vers els seus i els ciutadans grecs ha estat la millor notícia que aquell país podia rebre. En canvi aquí, cada cop que diu quelcom, obté titulars. A les entrevistes, alguns periodistes, per les preguntes que li fan, semblen els seus propagandistes. Varoufakis, almenys, pot pensar que guanyarà molts més diners ara fent conferències i escrivint.
