Unes Nacions Unides fortes. Un món millor». Aquest és l'eslògan de les Nacions Unides per commemorar el seu 70 aniversari precisament ara, en un món no gaire unit i amb la perspectiva de no arribar a ser gaire millor.

Les Nacions Unides van néixer el 24 d'octubre de 1945 com l'instrument per al manteniment de la pau i seguretat internacionals. La necessitat de no repetir les atrocitats de la Segona Guerra Mundial va ser el detonant de la fundació i com qualsevol creació que es produeix impulsivament, arribava amb condicionants que auguraven el seu fracàs. Perquè la governa el Consell de Seguretat compost pels cinc membres permanents (Estats Units, Rússia, Xina, França i Regne Unit) amb dret a vet, les conseqüències nefastes del qual ens han dut als conflictes actuals.

Malgrat que l'ONU està integrada per 193 estats, si algun dels cinc vota en contra d'una proposta, queda rebutjada encara la resta dels membres hi hagi votat a favor. Això fa que les resolucions aprovades per l'Assemblea General acabin en paper mullat si una gran potència del Consell ho decideix. Els seus interessos estratègics i econòmics contradiuen les bones intencions de l'ONU.

De tant en tant s'anuncia amb tota solemnitat el discurs de caps d'Estat que representen la unió de les nacions inscrites malgrat les visibles diferències. En la major part dels casos les paraules de pau i de democràcia que són declaracions buides de resultats. Aquest aniversari hauria de servir per reformular aquesta institució dotant-la de la justícia i equanimitat amb les quals va ser fundada.