S'explica que hi va haver un temps que a Girona hi havia moltes sales d'exposició i que, fins i tot, era relativament senzill que un pintor novell exposés. Ara mateix el món de l'art no passa per un moment extraordinari i la ciutat sembla aturada pel que fa a espais d'exhibició. És en aquest context que salta una bona notícia, l'exposició que el pintor Pep Camps acaba de penjar al restaurant Divinum, al carrer Albareda. Un lloc ben il·luminat i amb zones suficientment amples, sobretot el menjador central, perquè l'obra es pugui contemplar amb satisfacció i des de diversos angles. Camps mostra part de la seva darrera obra, aquella que per una banda emboira personatges sota figures lineals confrontant dos mons en un principi antagònics, el de la suavitat de retrats blaus amb el de l'energia de trames d'aire tecnològic que juguen a cuit i amagar amb l'ull del visitant. És com si després d'haver copsat la bellesa d'un instant se'n penedís i la tanqués rere un reixat. És una pintura de fort component narratiu com la dels quadres rojos on una figura amb barret roman suspesa i poderosament ingràvida enmig d'un univers de llibres oberts, bolcats i fullejats pel vent de la imaginació. Les diferents mesures impliquen una pintura sense cap tipus de cotilla, una mirada tranquil·la i una claror lliure recollida segurament en algun racó de l'Empordà. Hi acompanya el material, el suport és de fusta i se'n manté vistent la textura, així, de sobte, la pintura -el delicat treball de l'obra- inquieta perquè esdevé tan feble com el fotograma d'una pel·lícula, la pel·lícula d'un pintor que fa temps va iniciar un viatge dins del cosmos que s'anomena imaginació.
