L'estadística al poder. Aquest podria ser el títol de molts estudis que investiguen l'obsessió per obtenir dades de gairebé qualsevol activitat humana. Com que s'han creat molts dispositius connectats a internet, alhora s'han dissenyat eines que permeten saber i mesurar-ho tot sobre l'usuari i, sobretot, aporten una radiografia del seu perfil, de les vegades que ha comprat, comunicat, el lloc on es troba, els seus gustos, fílies i fòbies. En definitiva, un conjunt infinit de dades personals i biomètriques que han esdevingut una font de negoci per a moltes empreses de compravenda de bases de dades sobre el nostre comportament. Ni més ni menys. Les xifres de negoci d'aquestes empreses demostren que hi ha una forta demanda per conèixer què som i què necessitem, reduïts a tan sols números matemàtics, però suficients perquè el màrqueting prengui decisions sobre tot allò ha de succeir per tal que el consumim.
Aquest fenomen de treure profit de les dades matemàtiques que ens aporta el tràfic per la xarxa es diu Big Data (grans dades), i està revolucionant la manera de gestionar molts àmbits que fins ara ho feien amb fonts d'informació diverses.
Llegeixo que Messi duu sota la samarreta un aparell que registra un ampli ventall de paràmetres de la seva activitat física, que serveixen per optimitzar el seu rendiment, planificar i dosificar el seu esforç i preveure lesions, tot i que aquest cop no se l'ha estalviada. Els ordinadors i tots els dispositius connectats a internet, artefactes tecnològics, estan copsant espais que estaven per damunt de tots aquests, com són les emocions, el talent, l'esforç, la voluntat o els sentiments. Un material sensible reduït a nombres visibles en un gràfic.
