El primer discurs de Carme Forcadell com a presidenta del Parlament va ser molt comentat per l'aparent contradicció entre la voluntat de ser una presidenta «de tots», la qual cosa demanda una actuació formalment impecable i una posició políticament neutre, i el seu clam a favor de la república catalana, que ja apuntava quina era la prioritat de la seva presidència. Amb aquests precedents, a ningú pot sorprendre la posició de Forcadell davant del primer conflicte que ha hagut de gestionar. La presidenta del Parlament ha decidit tirar endavant amb els tràmits per fer possible el ple que ha de debatre la proposta rupturista impulsada per JxSí i la CUP tot i l'oposició de la resta de grups. Tot apunta que es discutirà i s'aprovarà dilluns, poc abans que comenci el debat d'investidura. Forcadell al·lega que no ha fet res il·legal convocant la junta de portaveus tot i que el PP encara no hagi escollit el seu representant, emparant-se en el fet que els serveis jurídics del Parlament consideren que el dret a tramitar la iniciativa preval sobre el del grup popular a esgotar els terminis per nomenar portaveu. Això provocarà que avui mateix el PP, però també el PSC i Ciutadans, presentin un recurs d'empara al Tribunal Constitucional per evitar que se celebri el ple. Deixar en mans del TC aturar una declaració que exigeix no supeditar-se a les seves decisions és facilitar que s'acusi al tribunal de ser a l'hora jutge i part. Els partits no independentistes estan participant -és de suposar que de forma involuntària- de la construcció dels elements escenogràfics més efectistes per donar la màxima rellevància a l'acte de ?desobediència que, recordem-ho, va exigir la conferència política de la CUP per donar suport a un futur govern.
