El 1891 Gauguin era a Tahití. Va pintar el quadre d'una noia asseguda a terra, el cap recolzat al palmell, les cames plegades, el cos un xic vinclat. Al davant hi té un barret, unes fruites i un plat que fumeja. Pe?rò la noia no mira cap d'aquests objec?tes. A darrere, fora de casa, al ?lluny, hi ha un gos assegut i un xic més enllà, un home dalt d'un cavall. La noia tampoc no els mira. En realitat no mira enlloc. Seu amb la mirada perduda. No somriu. Gauguin el va titular Te Faaturuma. Diuen que a?questa dona podria haver estat l'amant del pintor i diuen també que el títol significa silenci o estar melangiós. Aquests dos conceptes no són ben bé el mateix, però potser a Tahití la melangia és un estat d'ànim tan do?minant que s'han arribat a assimilar. Aquí, en canvi, vivim immersos en un gran guirigall. Montoro ha dit que la nostra pasta la té ell, que a veure què fem. Llanos de Luna ha perdut un judici contra Olot. Ja n'ha perdut més de cent, però a Madrid hi ha qui proposa fer-la presidenta de la Generalitat. Ha parlat també Ban Ki-Moon, secretari general de l'ONU. Diu que no som a la llista de 17 de territoris sense govern amb dret a l'autodeterminació, com ara Gibraltar o Tahití. Tornem a la Polinèsia, vaja, que encara és francesa. I ja que hi som, saben també que Manuel Valls ens pica l'ullet i diu que el Barça podria jugar a la seva lliga. La CUP va dient el mateix que sempre ha dit. Que no descarrilarem. Que no investiran Mas. I enmig del guirigall uns quants silencis que impressionen. El d'Artur Mas. El d'Oriol Junqueras. La noia de Tahití encara espera. Deu voler dir que ser a la llista de l'ONU tampoc no es tan important. L'important de veritat potser passarà dilluns que ve. Silenci, doncs.
