A la taula de negociar ha dit l'Antonio Baños de la CUP. Diu que volen eixamplar la majoria social per la independència. Ofereixen un "No" tranquil, però, ara per ara, és un No que va junt amb el del PP. La foto que en resulta per segona vegada ja no és una curiositat sinó un relat. La CUP es queixa perquè ni JxSí ni molts dels seus votants no els entenen, es veu que, a banda de votar el mateix que el PP, són una formació molt complexa de comprendre, tant que ningú no entén ni com funcionen ni què pensen ni tampoc quins objectius persegueixen. Això és fàcil d'arreglar: que l'assemblea sigui generosa i els doni permís per explicar-se -que facin tweets, surtin a la tele, cantin als Sex Pistols, redactin articles i cartes manuscrites. Hi són a temps abans que acabin instal·lant la imatge d'un grup polític que abomina de la política en la qual participa i que l'únic que busca és rebentar les institucions catalanes abans de tornar a la revolució dels ateneus de barri. Encara són a temps de no caure en la temptació de tornar a soterrar el moviment llibertari català, deixar-lo morir quan disposa d'una oportunitat única d'enfortir-se i d'eixamplar la majoria independentista. Convé negociar i sobretot no perdre bous i esquelles abans de tornar a la lluita de barri. Els ateneus de barri hi continuaran sent quan els avorreixi el Parlament, l'oportunitat de lluitar per la República Catalana, no. "Que llarga es fa sempre l'espera quan s'espera que vindrà el pitjor i que trista es fa la llarga espera quan s'espera que ja tot s'acabi per tornar altre cop a començar, quan s'espera que en el món tot s'enfonsi per tornar-lo a edificar".
