Segons informacions que s'han publicat, és possible que les inundacions que es varen produir a Agramunt i que varen causar la mort d'uns ancians que dormien en el soterrani de la residència, s'haurien pogut evitar o almenys no haurien causat tants danys si prèviament s'hagués netejat la llera del riu i s'haguessin eliminat els troncs i les bardisses que s'acumulaven sota un dels ponts de la riera que es va desbordar.
Aquest problema de l'excés de vegetació sota els ponts és un tema recurrent i desgraciadament molt comú. A Girona, per exemple, fa uns mesos que uns veïns varen decidir recórrer diferents indrets dels voltants de la ciutat retratant i documentant aquells punts que palesaven una descurança perillosa a causa de la presència d'arbres, matolls i brutícia en general, que en un moment donat de fortes avingudes poden fer de tap i impedir la normal circulació de les aigües. Amb aquesta informació detallada dels punts crítics varen anar a l'ajuntament i a la Generalitat demanant que es tingués en compte aquesta circumstància, ja que en cas d'una sobtada crescuda dels rius, l'embós dels ponts podria resultar molt perillós. Suposo que el dia que varen anar a veure les dues institucions devia fer un bon sol perquè en ambdós casos varen acceptar amb cara de pocs amics el document que se'ls lliurava i ni tan sols els varen donar les gràcies. Què podia dir-los un ciutadà que ells no sabessin i/o no tinguessin previst?, devien pensar.
Resoldre aquest problema deu ser cosa de l'Agència Catalana de l'Aigua, però a aquestes altures tothom sap que és picar ferro fred intentar que facin alguna cosa mínimament sensata, en el tema de prevenció d'inundacions, que no sigui elevar pregàries a Santa Rita o a qui des del cel correspongui intervenir per evitar aquesta mena de desgràcies naturals. L'Ajuntament de Girona almenys ha programat per al 2016 una actuació a Pedret per tal de recuperar el marge dret de la llera del riu, millorant l'antic embarcador i recuperant-lo com a parc fluvial per al barri. És una molt bona notícia perquè la inversió servirà per a una més que necessària neteja i també per recuperar una imatge fluvial idíl·lica que encara molts de nosaltres tenim en la retina de la memòria.
L'ACA, però, des que el l'exconseller Francesc Baltasar la deixés gairebé a la UVI després del seu pas per la Conselleria de Medi Ambient, ha anat fent tentines i algunes promeses, però escasses realitzacions. A Girona havien de suprimir la plataforma de la plaça de Catalunya justament perquè la distància entre pilastres és petita i fa que els troncs i la vegetació que arrossega l'aigua quedin atrapats en els arcs i facin de tap en la lliure circulació de l'aigua cap a la seva desembocadura al Ter. Més enllà en el temps, hi havia també el vell projecte de preparar zones inundables aigües amunt de l'Onyar o construir unes preses de laminació que servissin per regular el cabal del riu en el seu pas pel centre de la ciutat en cas de gota freda o de pluges continuades que fessin incrementar perillosament els nivells de l'aigua. Girona ha patit al llarg del temps nombroses inundacions i malgrat que des de l'any 1970 amb la regulació del cabal del Ter a través del pantà de Susqueda i l'eixamplament del llit de l'Onyar no s'han repetit els ensurts i les imatges de barques passejant pel mig de Ciutadans o de l'Argenteria, el perill no s'ha eliminat del tot i, per tant, allò que no ha passat en trenta-cinc anys pot passar en uns dies d'aquesta tardor.
Els veïns que denunciaven que la vegetació tapa molts arcs dels ponts i que caldria una neteja sistemàtica per evitar que facin de mur i, per tant, provocar un desbordament, mereixerien atenció en lloc de rebuig. Tenim les autoritats (sic) preocupades per les aigües tèrboles que baixen pels rierals del Parlament i no tenen temps per ocupar-se dels ciutadans i llurs preocupacions. I així ens va!
