La Generalitat prepara un protocol per tal que la comunitat educativa pugui detectar a temps fenòmens de radicalització a les aules. Aquesta és una de les mesures que ahir va analitzar el Consell Executiu a proposta del titular d'Interior, Jordi Jané. A falta de conèixer més detalls de com es portarà a terme la lluita antiterrorista a l'escola, s'obren interrogants sobre la seva eficàcia i les seves conseqüències. Cada vegada carreguem sobre les esquenes dels mestres responsabilitats que, en principi, no els són pròpies. Prou en tenen amb complir la funció d'ensenyar i potser també la d'educar. L'escola és una eina fonamental per a la transmissió de coneixements i de valors, però també actua sovint per detectar altres problemes en l'entorn dels individus, les seves famílies o els seus grups socials. Però per molt útil que sigui en aquest àmbits, si la manera de fer genera malfiança això pot tenir com a conseqüència no desitjada un excés de prevenció, la falta d'integració a l'entorn o, en el pitjor dels casos, l'abandonament escolar. Dit d'una altra manera, la millor manera que els mestres puguin donar l'alerta de les situacions anòmales que puguin observar no és assenyalar-los com a vigilants i informadors de la policia. Les estratègies policials van majoritàriament dirigides a millorar l'eficàcia de les seves accions, però d'altres vegades es conformen a aconseguir l'increment de la sensació de seguretat. El problema és quan una cosa va en detriment de l'altra, que per generar una bona imatge es pugui restar efectivitat a l'acció que s'impulsa. I això és el que podria passar en aquest cas.
