En l'exposició La verema dels 80 de la Casa de Cultura de Girona hi veiem la crònica d'un nomadisme. És una novel·la visual -plaques en blanc i negre i matisos expressionistes- que ens serveix Jordi Mestre (Girona, 1953). Un fotògraf que és referent d'inquietud creativa, seriositat i bon fer per tota una generació de fotògrafs. Mestre proposa seguir el cercle vital d'uns treballadors temporals en època de penúria. Emigració estacional i massiva anant cap als ceps i les vinyes al sud de França. Verema del temps. Mestre ho atrapa amb discreció, ningú no està pendent de la càmera -són i somien ser. El destí és senzill com l'arrencada del trajecte, enmig, el fotògraf esdevé invisible. Contemplem la crònica a partir del testimoni invisible, delicat; viu el risc de copsar un tros de vida. Amb Mestre descobrim la mirada desa?fectada -"artística"-, desig d'explicar coses de cada dia. Detalls, vides calades en un segon, un somriure o un front corrugat. És el goig de la vida, la lluita per un futur millor. El tren i la frontera i la frontera del tren. El tren, màquina prodigiosa, tortura i salva. Fixa absències. Mestre descriu l'obligació i l'alegria i assenyala el desig d'assolir una vida estable i digna. L'exposició segueix vies oblidades; comboi de combois plens d'obrers i famílies, l'arrel d'una diàspora econòmica. El viatge de Mestre parla de molts viatges.
