lAguns pensen que és una expressió de la salut democràtica. Jo crec que forma part de la malaltia democràtica. Veure aquests dies polítics de tots colors apareixent en tot tipus de programes, concedint entrevistes a tort i a dret per parlar del que faci falta, menys del que toca, o fent ús dels seus propagandistes dels mitjans públics per dir la seva última ocurrència, representa la degradació de la clase política. L'hem convertida en un circ. Quan el president del Govern espanyol és capaç d'acceptar ser comentarista de la COPE d'un partit del Reial Madrid és ja l'últim que em faltava escoltar. Com que a penes escolto la COPE i menys els partits del Madrid, ahir al matí em vaig quedar de pedra al cotxe quan sentia per una altra emissora talls de les declaracions de Rajoy. Semblava una broma. Qui l'ha assessorat? Albert Rivera per intentar agafar-li votants? També és sabut que la conversa que Rivera va fer amb Pablo Iglesias moderada per Jordi Évole va ser editada completament, ja que va durar molt més del que es va veure. Tant costava fer un debat en directe sense interrupcions? Malament. I encara no hem vist el pitjor. Estem davant d'una campanya que pot passar a la història de les frivolitats. La política s'ha convertit en un espectacle que no ens mereixem. I prefereixo ni mencionar el que passa a Catalunya i com es pot degradar fins a nivells impensables la negociació sobre la subhasta de la presidència de la Generalitat, com si fóssim un país que visitava Tintín. Si finalment hi ha quatre copresidents, Catalunya serà un cas de llibre mundial. La riota de l'univers. Espero que toquem fons un dia d'aquests i tot torni per un camí de racionalitat.