He esmorzat amb l'A. M. el croisant amb xocolata que demana compulsivament la CUP. Hem parlat, com si fos la primera vegada, de la sobtada arribada del fred. Les Fires l'anuncien, tot i això, els diaris, les ràdios i les televisions en parlen com si s'hagués produït un fet extraordinari com el desembarcament dels Annunnakis al port de Barcelona. Sorpresa i resignació, vet aquí la fred. Hem concordat que a Girona costa trobar bon cafè que no sigui de restaurant. És cert o una llegenda urbana que ens assalta com que la carn vermella ens enterrarà a tots. Mare de Déu! Ha vist els "apellidos catalanes" i s'ha quedat indiferent -molta fressa i poca endreça-, a mi els "vascos" em van semblar un monòleg del Club de la Comèdia allargassat. Estem d'acord que és cinema que prové d'Ozores, Paco Martínez Soria, el Landisme i l'allau de torrentes. "Brocha gorda" en diuen. A la gent li agrada. És allò dels gustos, els colors i el cristall a través del que es mira. L'A. M. és cuiner i d'Algèria. M'ha recordat la recepta del cuscús -no em surt bé. Després, hem anat a plaça Catalunya. Fa temps que busco un llibre de Günter Grass que parla d'una ceba o d'una cosa semblant -dóna receptes gastronòmiques de la RDA-. No l'he trobat. Que bo que és passejar en les parades de segona mà. Objectes descartats de la vida, de la vida perduda i de l'ànsia d'oblit que tenim uns mentre altres s'apoderen obsessivament dels nostres records exposats en un embalum de mesura homèrica. La barreja de molts records no en conforma cap de concret. Amb l'A.M. hem deduït que això dels gustos i els colors és un món força particular. Hem quedat per tornar a esmorzar en pau diumenge vinent.