El Mediterrani és un mar petit, com un reflex d'ull de puça enmig del planisferi, però està situat -com el seu nom indica- al bell mig del nostre món i el seu cel és vast i lluminós, infinitament blau i enlluernador, i ens ofereix grans espectacles en els extrems del dia durant tot l'any.
El meu gairebé homònim Gustave Courbet es va pintar a ell mateix saludant el mar amb el barret, en les platges de Provença, molt a prop de Montpeller. Courbet, pintor romàntic i precursor de tot el que vindria després, es va voler banyar amb la llum d'aquest nostre mar i amb tota la seva prodigiosa gamma de colors.
Le bord de mer à Palavas és un quadre de petit format, partit pel mig per la ratlla d'un horitzó una mica difuminat per la calitja. A la part superior, el blau del cel està salpebrat aquí i allà per algun núvol fugisser i, a baix, el blau marí de l'aigua es va decantant en blancs escumosos contra els grocs de la sorra de la platja. En primer terme unes roques i uns tocs verdosos, sobre els quals es retalla la silueta de l'artista que posa la mesura humana en el quadre.
Pels paisatges pintats hi passa també la mà del temps i ara ja s'hi veuen els escrostonaments que els anys han anat dibuixant en el llenç de l'artista. Potser si avui ens miréssim el mateix paisatge, des del mateix indret, veuríem també que tot ha canviat. Al fons s'hi alçarien les construccions piramidals de la Grande-Motte i en primer terme hauríem de contemplar com entre les ones suren els derelictes d'aquesta civilització que no entén de paisatges romàntics i que aviat no entendrà ni tan sols el mot civilització.
