Tothom que passi per una benzinera té la petita satisfacció de comprovar que han baixat els preus dels carburants. Aquesta és la conseqüència de que el preu del petroli segueix trencant totes les previsions i està clarament per sota del 40 dòlars el barril, al mateix nivell que ara fa 7 anys. Els experts no es posen d'acord ni en les causes d'aquesta davallada -oficialment atribuïda a la voluntat de l'Iran de continuar augmentant les exportacions- ni sobre quina pot ser l'evolució dels preus en el futur. Mentrestant, amb un Iran cada vegada més proper a Rússia i aliats dels Estats Units a la guerra de Síria, l'Aràbia Saudita ha anunciat una coalició de països àrabs per lluitar «contra tot tipus de terrorisme», la qual cosa ha posat en alerta als analistes de la zona, que recorden que els saudites sovint equiparen la República Islàmica amb l'Estat Islàmic. Ja ningú diu que el preu del petroli està condicionat perquè és un recurs escàs ni que cada cop és més difícil i costosa la seva extracció. Tot plegat són veritats a mitges que ajuden a crear els estats d'opinió necessaris per l'especulació dels preus. Tot això passa mentre encara se celebren els suposats èxits de la cimera del clima, que aposta per crear els fluxos financers per reduir les emissions provocades pels combustibles fòssils, la qual cosa es tradueix en la creació d'un fons anual de 100.000 milions de dòlars. Sobre una idea certa, -la necessitat de preservar el planeta- s'ha construït una teoria possible que s'assumeix com inqüestionable i sobre la qual hem justificat la creació d'aquesta expectativa de negoci. Si la cobdícia ha creat el problema resulta una paradoxa esperar que ara el solucioni.
