Avui és el dia del sorteig de Nadal de la Loteria Nacional, tot un esdeveniment que sobrepassa el sentit de qualsevol altre sorteig. La posada en escena a la sala on es canten els premis, amb aquells bombos que van rodant tot el matí, els nens de Sant Ildefons amb aquella cantarella repetitiva, els assistents a l'acte disfressats de forma estrafolària i els comentaristes de ràdio i televisió repetint els mots crossa com allò d'«enguany el primer premi és matiner» o «el primer premi era a la segona vareta de la tercera taula», completen un quadre que ens trasllada a una Espanya pretèrita. Tot i així, encara que el govern en funcions va aplicar al principi de la legislatura el 20% d'impost a les butlletes guanyadores de més de 2.500 euros, any rere any les vendes augmenten. Malgrat que, tal com demostra un matemàtic que s'ha fet famós pel vídeo que ha penjat a Youtube, les possibilitats d'endur-se el primer premi equivalen a una gota en cinc litres. O encara un exemple més gràfic, encertar-la és tan probable com preveure un parpelleig al llarg de 10 dies o una de les passes que féssim si recorreguéssim una marató caminant. Però totes les incògnites es dissipen quan comprem una butlleta o un dècim, perquè tenim l'esperança que ens tocarà, abandonant la qüestió racional. Sense voler aixafar la guitarra a ningú, les possibilitats que ens toqui la loteria són remotes encara que pensem que a «algú li ha de tocar», tan remotes com la possibilitat de fer pactes entres totes les forces polítiques que tenen representació parlamentària per aconseguir sumar 176 escons i disposar de majoria absoluta. Aquest és el repte i la probabilitat d'assolir-la és tan extraordinària com que et toqui el dècim del sorteig de Nadal.
