Ara ja sabem sobre quina proposta decidirà la CUP el seu vot a la investidura d'Artur Mas. Ahir es va esgotar el termini que la formació es va marcar per a la negociació i Junts pel Sí va fer públic el document que proposa i que els diputats de la CUP van destacar que no fan seu. Després de mesos d'estira-i-arronses i de reunions gairebé diàries les últimes setmanes no s'ha avançat substancialment respecte de la proposta que va oferir el mateix Mas al debat d'investidura. La fórmula d'una presidència que coordini els responsables de tres gran àrees no és nova, però ara se'n diu presidència de transició. Hi ha alguna concreció més en l'anomenat pla de xoc social, sobretot pel que fa a la dotació pressupostària que tindria, sempre que es pugui aprovar un nou pressupost. Algunes prioritats que s'hi marquen ja estaven en el programa electoral de Junts pel Sí, així com ho estava la congelació del projecte de Barcelona World per les discrepàncies a la candidatura. En tot cas sí que hi ha un posicionament polític per no continuar amb les privatitzacions i esperar que més endavant hi hagi un consens sobre el model de gestió dels serveis públics. Amb tot plegat es fa difícil pensar que a Girona la militància de la CUP faci una valoració diferent de la que va fer a Esparreguera, a no ser que tingui un pes determinant la lectura del context polític. Perquè aquesta és l'autèntica novetat: la inestabilitat que s'ha instal·lat a la política espanyola i el trànsit de l'electorat cap a les formacions d'esquerres. Si tenen raó els que afirmen que precisament va ser una part important de l'electorat de la CUP el que va impulsar En Comú cap a la victòria diumenge a Catalunya, és força previsible el que poden decidir diumenge que ve.
