El món està fet de minúsculs detalls que configuren el magma global. Els que ens ha tocat néixer i viure en una ciutat menuda i gràcil ho sabem bé, perquè el nostre entorn està fet a una altra escala, més abastable, més equilibrada i probablement també més humana i afable. Els abrinats campanars de les esglésies puntegen l'horitzó als quatre punts cardinals, cada arbreda ens descobreix una història digna de ser explicada de generació en generació i cada turó amaga un crepuscle mereixedor de ser pintat, fotografiat, relatat o simplement reverenciat.
Des de qualsevol platja es contempla una proporció incidental de mar, les onades que fan gronxar les embarcacions davant d'un petit port de pescadors són exactament les mateixes que estosseguen malaltissament contra les bocanes enllardades dels grans ports comercials i els bromalls que festegen els altíssims gratacels són, si fa no fa, els mateixos núvols carbassers que es dessagnen contra els cims de les muntanyes més allunyades.
Vivim en un món on tot compta a la seva manera, on tot suma amb matemàtica relativitat i on tot té el seu lloc predeterminat per petit que sigui. Un paisatge és el resultat de l'agregació de moltes mirades, en moments molt diferents, i cada mirada és un paisatge insubstituïble que sorgeix impúber del fons dels ulls. Tot té el seu sentit i la seva utilitat i, quan falta, la totalitat se'n ressent, perquè tota cosa menuda és una balda que encaixa perfectament en la cadena que conté les instruccions requerides per al desenvolupament de les nostres vides.
