El compromís

09.01.2016 | 00:00
El compromís

segons el diccionari, la coherència «és l'absència de contradicció entre les parts d'un argument, d'una doctrina, d'una obra, etc., considerats com una totalitat». Per això la coherència està sobrevalorada. S'evidencia quan es treu de la teoria i es planta enmig de la vida. A la vida no ho tenim tot controlat. Els embats van i vénen i ens obliguen a moure'ns, àgils i flexibles. Ens obliguen també a donar respostes i a actuar, fora del circuit tancat de les nostres idees. La coherència pura comporta una duresa indescriptible cap als altres. A més, cada cop que ho som per una banda, deixem de ser-ho per una altra. Si comencem a pensar quantes vegades hem estat incoherents i per què ho hem fet, quedarem parats. I això ens fa persones. La coherència, al final, no deixa de ser un joc de mans de l'ego. No comporta cap esforç i engega la responsabilitat del fracàs a l'altre. Una ganga, escolti.
És molt més important el compromís. El compromís és l'escalf que necessitem per tirar endavant. Sense compromís és molt difícil estintolar els dies. Cal saber que hi ha algú a l'altra banda, encara que amb aquest algú no hi estiguem sempre d'acord, encara que tinguem opinions diferents. L'important és que hi siguem sobretot quan vénen maldades. Algun dia sabrem què s'hi amaga, darrere la coherència de la CUP. Si hem de fer un país, però, serà amb els partits i amb les associacions i amb les persones que van ser capaces de comprometre's tenint justament el país al cap. Incoherències incloses. Amb gent que sap que ningú no regala duros a quatre pessetes, que l'esforç és un valor i que la vida sense pacte és una mè.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema