Una frase que sentim massa sovint és «no fa cap gràcia!» Es diu a manera de retret a qui ha dit quelcom en broma o amb doble intenció i no aconsegueix que l'altre li trobi el punt. «La vida és massa important com per prendre-la seriosament», deia irònicament Oscar Wilde, o sigui que cal començar a somriure i riure de nosaltres mateixos si volem contagiar l'humor al nostre voltant per gaudir del benestar desitjat. Les persones amb sentit de l'humor ens semblen veritables genis. Admirem Forges, Quino, Groucho Marx, Charles Chaplin, el Tricicle o Woody Allen perquè ens han demostrat la seva perícia en fer-nos riure. Sabem que el riure millora el nostre sistema immunològic i que aquells que riuen amb facilitat són més feliços i viuen molt més satisfets. Així mateix, els metges prescriuen sessions de risoteràpia a pacients que pateixen dolor crònic. Molts estudis de psicologia positiva confirmen que l'humor ens ajuda a relativitzar les situacions d'estrès. Amb humor ens enfrontem als problemes amb menys por, més creativitat i amb un estat emocional que ens permet trobar solucions amb calma. Diumenge vam assistir a la sessió d'investidura del nou president de la Generalitat carregada de tocs d'humor, segurament pel perfil de Carles Puigdemont. Un home, trets polítics al marge, que és conegut pel seu sentit de l'humor, que impregna amb facilitat els seus arguments per transcendents que siguin, com eren els del seu primer discurs al Parlament. Així va aconseguir rebaixar el formalisme de la sessió, arrencant en diverses ocasions somriures dels diputats i aplanant el camí que inicia, ple d'obstacles, segur.
