Els diputats i diputades de Podem i les seves franquícies comencen a relliscar. Les males formes, envoltades d'una sobèrbia i adamisme frívol, els han fet creure que són les noves estrelles del rock & roll i que tothom els riurà les gràcies. No s'adonen que comencen a cansar i que si segueixen així, quedaran aïllats i desconnectats. I viure desconnectat no és cap bona idea, a menys que no vulguis defensar els règims de Corea del Nord o el chavisme veneçolà. El respecte institucional i a les lleis és el principal actiu de les democràcies al món occidental. És des de la llei i els mecanismes que aquesta preveu per fer els canvis que una majoria d'electors decideix a les urnes. I si existeixen les majories parlamentàries que la Constitució preveu, aquesta es pot canviar de dalt a baix. Per això, els que pensen que els últims 37 anys d'història espanyola no han servit per res estan equivocats. Potser s'enyoren del franquisme, de la II República, de la dictadura de Primo de Rivera o dels governs caciquils previs. No són capaços d'acceptar que mai en la història d'Espanya s'ha viscut una etapa de progrés i desenvolupament econòmic i social com aquesta? Per escomptat que hi ha molt a millorar i plantejar, sobretot després de la darrera crisi que ha estat aprofitada oportunísticament per populismes ideològics i identitaris. Però els canvis es fan des de l'educació i el respecte als que no pensen com un; no des de les amenaces, els punys enlai?re, el llenguatge bèl·lic i aquesta obsessió per voler carregar-se tradicions i valors que van més enllà de ser només protocolaris. Quan es menja a taula, hi ha formes que mai es poden perdre. Als parlaments, menys.
