Girona sempre ha estat una ciutat curiosa per naturalesa. Diuen que en els racons amagats del call, entre els murs dels carrers estrets que apuntaven cap a la torre Gironella, els antics cabalistes jueus van inventar, entre altres coses, un símbol que semblava un «8» ajagut per representar l'infinit. Ja en la Bíblia es diu que «El principi de la saviesa és el temor del Senyor», un temor infinit, perquè el Déu del llibre juga un joc etern en un jardí etern.

De tots és sabut que la quantitat de nombres primers també és infinita i que el 19 és el vuitè, perquè si bé la llista no té fi, sí que té un principi. El primer nombre primer és el 2 i després vénen el 3, el 5, el 7, l'11, el 13 i el 17. Els que saben d'aquestes coses afirmen que el 19 és un nombre hexagonal centrat i un nombre octaèdric, és el nombre atòmic del potassi, dinou aqüeductes alimentaven la Roma imperial i també 19 és el nombre d'àngels que vigilen l'infern, segons l'Alcorà.

Ara, a Girona, el nou alcalde serà l'ocupant del número 19 en la llista electoral de Convergència i Unió i els gironins no ens n'estranyem, perquè estem avesats a aquestes coses, ho portem a la sang. A Girona tot és complicat, hem bastit una ciutat a imatge i semblança de les giragonses del nostre cervell, i també dels nostres intestins.

Narcís-Jordi Aragó ja ens ho advertia des de la seva talaia damunt del riu: «A un gironí no li pregunteu mai quants esglaons té l'escala de la catedral. I, si ho sap, no us ho voldrà pas dir. S'estimarà més que la dada es mantingui envoltada de misteri; que l'escala inacabable ascendeixi fins a l'infinit».