La Fundació Princesa de Girona es va constituir l'any 2009 per treballar per la gent jove en tots els aspectes crítics per al seu futur. Això ha anat prenent cada cop més sentit en una societat on l'atur juvenil arriba a la insostenible xifra del 50%. Sota aquesta premissa s'han impulsat algunes iniciatives amb gran repercussió mediàtica, com el Fòrum Impulsa -una trobada per intercanviar talent jove amb l'objectiu de transformar la societat- o els Premis de la Fundació, i d'altres molt menys coneguts però potser més importants, com els programes educatius per a les escoles per fomentar el talent emprenedor. Aquest dilluns, l'Ajuntament de Girona va aprovar una moció d'ERC-Mes i la CUP que insta aquesta fundació privada a canviar de nom si vol mantenir el suport del consistori de la ciutat a les seves activitats, i que va tirar endavant gràcies als vots favorables dels seus impulsors i a l'abstenció de CiU i el PSC. Ningú dubta que al darrere d'un fet principalment simbòlic hi ha sobretot tacticisme polític, però a l'altra banda també hi trobem un cert fracàs d'una iniciativa que ha estat més orientada a buscar una dimensió exterior de l'activitat que promou que no a arrelar-se al seu propi entorn. Segurament el que va passar al ple de l'Ajuntament és un reflex fidel del que opina la societat gironina, que majoritàriament no troba que aquest debat sigui prioritari però que, un cop plantejat, prefereix inhibir-se'n. Posar en risc, per una polèmica estèril, les iniciatives que ha engegat i portat a terme la Fundació és una temeritat que els que l'han provocat es poden permetre perquè saben que no arribarà fins a les últimes conseqüències. O pitjor encara si veritablement estan disposats a assumir-les.