Ales parets de Girona periòdicament sorgeixen estrips traçats pels fotògrafs. Plaques que recullen la vida que s'escapa i les fantasmagories de la vida futura. El fotògraf Jordi Renart obre a la cafeteria Pont de Pedra les finestres d'un comboi que primer s'endinsa en un blanc i negre mineral per, poc després, arribar a un color inquietant. Al món penjat s'observa la contundència del millor Renart. Recorre els carrers de la ciutat buscant l'ombra de les hores perdudes, la fosca que revela la cruesa d'un sol crepuscular; perenne persistència d'una atmosfera de foc somort. Llum que assalta figures que semblen sorgir d'unes imponents deveses de pedra, boscos monumentals habitats per personatges que s'oculten dessota d'encimades i misterioses construccions. A l'estació de les vies de colors hi apreciem el poder de la mirada zenital colgada en l'enigma de les terrasses. L'ull que vigila i es deixa endur per la força de l'acció quotidiana, l'estranyesa del dia a dia i l'habitual imatge del moviment congelat. Hi endevinem també el decidit desig de Renart pel detall en les grans composicions, la recerca d'un instant situat en la natura en la qual l'esguard urbà es desmunta en la bellesa sense artifici. La boira és gairebé un personatge en l'obra, tant aviat és lleu com d'una enigmàtica solidesa. L'època que vivim i les que hem conegut queden atrapades en l'àlbum de l'aventurer i vigorós viatge dels grans fotògrafs com Jordi Renart que, pas a pas, fan servir el canvi d'agulles d'una ciutat que, en cada batzegada del temps, ofereix noves llums i ombres.
Paga la pena descobrir-ho!
