Res és immutable, qualsevol cosa que existeixi pot desaparèixer d'un moment a l'altre, nosaltres inclosos. Tot és mudable, inconstant i variable, i infinitament relatiu.

Entre les coses que ens semblen més volubles hi ha tot allò que té a veure amb els nostres sentits: l'oïda, l'olfacte, el gust, el tacte i la vista. Les úniques roques indestructibles descansen, juntament amb les neus perpètues del nostre record, en algun replec del cervell, alimentat pel rec incessant de la imaginació.

Tot va i ve, i a vegades ni tan sols torna. Les onades del mar són sempre diferents, els núvols es redibuixen constantment i la llum del sol es reflecteix en un infinit espectre de tons.

El paisatge evoluciona amb el pas del temps, les ciutats s'expandeixen, estirant els seus tentacles pels camins. Els arbres neixen, creixen i moren, els marges floreixen i ?s'en?sorren, i els rius corren per on més els plau.

Mai una primavera ha estat com l'anterior, ni un hivern s'ha repetit amb la mateixa cadència climàtica. No hi ha llengua que no evolucioni, ni història que no es reescrigui regularment. No hi ha cap mur que s'alci que no acabi caient, ni cap llar de foc on cremi un foc inextingible.

Les tradicions no són eternes i els costums es modifiquen d'un dia per l'altre. Fins i tot a les campanes, que fendeixen l'aire amb sons de bronze, els arriba el dia en què algú, assenyalant-les amb dit acusador, els exigeix que emmudeixin. Res és etern -tal com deia l'inventor del concepte de la relativitat-, llevat de l'univers i, esclar, de l'estupidesa humana.