La declaració de Diego Torres, exsoci d'Iñaki Urdangarin, ha apuntat directament a les més altes institucions de l'Estat en la trama del cas Nóos. Torres ha defensat sempre que ell creia fer el correcte, ja que tant la Casa del Rei com Hisenda estaven al corrent dels detalls de les seves activitats. És un argument força semblant al que han fet servir molts al llarg del temps que es defensen al·legant que actuaven sota les ordres d'un altre i argumenten que es van limitar a imitar els que els donaven ?exem?ple o a obeir els que estaven per sobre. El que està deixant en evidència aquest judici és que la corrupció a gran escala necessita de moltes complicitats. Fa falta el silenci de moltes veus i l'ajuda de moltes mans per tal de fer-ho possible. Fa pocs dies es feia públic que s'han detingut gairebé 2.500 persones l'últim any per corrupció en 1.200 actuacions policials i que ja són més de 7.000 els detinguts en aquesta legislatura. Les presses d'ara contrasten amb la passivitat d'anys enrere. També fa poc s'explicava que els tècnics d'hisenda han recuperat l'any passat 15.664 milions del frau fiscal i que això significa un 27% més que l'any anterior. Si ens posem a fer números quedarem esgarrifats del que ens ha costat la picaresca i la poca diligència durant tant temps de no perseguir-la amb ímpetu, la qual cosa segur que ha estat la causa que hagi augmentat. En tot cas ja està bé que les institucions mirin de fer alguna cosa per superar el descrèdit, ja sigui en forma d'inspecció o d'abdicació. Però també el conjunt de la societat ha de prendre consciència que el veritable canvi rauria a no actuar com a coartada, a títol lucratiu o merament justificatiu, de la corrupció, tant la institucional com la pública o la privada.
