Avui comença el mes més dinàmic de l'any pel seu poder mobilitzador de la natura amb l'inici de la primavera. Segons el calendari gregorià, també conegut com a calendari occidental, adoptat al 1582 per Gregori XIII, març és un mes inquietant, atès que el seu nom deriva del llatí Mart, déu romà de la guerra.

Resten pel davant 31 dies per decidir si es convoquen noves eleccions al Congrés si es confirma la impossibilitat de Pedro Sánchez de formar govern en els dos plens previstos aquesta setmana. Ens estem acostumant a viure en provisionalitat; des del 20 de desembre, amb anades i vingudes dels líders que busquen un pacte desesperadament i que els ha dut a constants contradiccions. El març marceja. El temps, com l'economia i la política, està ben trastocat. Els fonaments que van sustentar la creació de la Unió Europea trontollen. El brexit del Regne Unit, el desinterès dels governs europeus per gestionar l'acollida dels centenars de milers de refugiats que fugen de la guerra o les convulsions latents en el preu del barril de petroli presagien un mes de març més que mogut.

Avui també és un dia decisiu als EUA, ja que els aspirants republicans s'enfronten en un desè i crucial debat, amb el temor de la gent assenyada d'aquí i d'allà que Trump consolidi la seva candidatura. Hi ha una pregunta que plana per damunt de la resta d'aspirants republicans: podrà algun d'ells frenar Donald Trump?

Molts fronts oberts al març i sort en tenim de Setmana Santa, a finals del mes, que ens portarà una treva, si més no aparent, per descansar de tanta tensió. Però no podrem abaixar la guàrdia, en tombar l'abril, bona part dels arguments que nodreixen el mes de març encara seran inacabats.