Els 18 mesos que van de la investidura del president Puigdemont a l'objectiu/promesa de la desconnexió amb l'Estat estan resultant tan moguts com s'esperava, però molt més desconcertants del que la majoria podria preveure. Un bon exemple prodria ser el que va passar ahir mateix. Aquest dimarts el Govern va decidir el canvi de nom de la conselleria d'Afers Exterios, relacions Institucionals i Transparència, que a partir d'ara es dirà d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència. Si vostè no hi veu la diferència és segur que el govern haurà aconseguit una part del seu objectiu. I és que el canvi es produeix poc després que el mateix President Puigdemont desafiés personalment el Tribunal Constitucional afirmant que no es posaria «típex» al nom de la conselleria. Però ja se sap que una cosa és el que es diu i una altra de ben diferent el que s'acaba fent. Aquesta va ser ahir una de les causes de desconcert, juntament amb la decisió de la Mesa del Parlament d'admetre a tràmit la creació de les tres ponències de les lleis de desconnexió. En aquest cas era clara la voluntat política dels impulsors de les ponències -JxSí i la CUP- però sorprèn que l'hagin portat a terme tot i l'opinió contrària dels lletrats de la cambra que recomanaven tramitar-ho en forma de proposició de llei o dins d'una comissió d'estudi. És veritat que l'informe dels lletrats no té un caràcter vinculant, com també ho és que un decideix a qui fa cas i a qui no en fa. L'entorn del president afirma que està esperant el moment adequat per fer un gest de força. Està clar que ha considerat que aquest no ho és. Potser està pendent de com acaba a Madrid el debat d'investidura.
