Mestre durant 37 anys a escoles de diferents poblacions gironines, José Luis Gutiérrez presenta el dia 10 a la biblioteca Carles Rahola «Yo, Duc», llibre sobre el seu gos els guanys del qual es destinaran a les protectores d’animals
El llibre és en primera persona perquè li va dictar el gos?
No, el vaig escriure jo. Ho vaig fer en primera persona perquè tenia necessitat d’exterioritzar tot el que havia viscut amb ell. Volia que qui el llegís es fes una idea del que volen els animals. Necessitava explicar aquell incident.
No sé si serà un spoiler, però... de quin incident parla?
El vaig dur a la Pineda Fosca de Cassà de la Selva perquè corrés lliure, era el dijous 10 de setembre a les cinc de la tarda. Venia un tractor, no representava perill, era a 30 metres. Però no sé per què, hi va anar corrent, no vaig tenir temps de res, vaig veure un núvol de pols. Havia mort atropellat pel tractor.
Quina mort més estranya.
No ho havia fet mai. Amb el temps he pensat que potser creia que el tractor era una amenaça per a mi i em va voler defensar. Va sacrificar la vida per mi.
Una veritable pena.
Ho vaig passar molt malament, estàvem molt units. Ja m’havia jubilat i passàvem junts 24 hores al dia. Era el primer gos que tenia... i no n’he volgut tenir cap més [s’emociona].
Em sap greu fer-li reviure aquest drama.
No passa res, sempre m’emociono quan el recordo. La família em diu: «com pots plorar per un animal?». Anàvem junts arreu, el portava per tot.
També de juerga?
També. A la fira de Riudellots s’ho va passar molt bé jugant amb nens. Després ens vam asseure a menjar unes salsitxes. La cambrera no veia ningú més i em va mirar estranyada. Li vaig dir que l’altra era per a en Duc.
No m’estranya que a la coberta del llibre hagi escrit la frase «Jo seria més home si fos més gos»
Tots seríem més persones si fóssim més animals. La noblesa dels animals, aquestes ganes de fer el bé, no la tenen les persones. Si fóssim més gossos, seríem millors persones.
Li convé un altre gos, faci’m cas.
No puc, no puc, veig en Duc a pertot. Però miri, l’altre dia vaig trobar una gata abandonada al costat d’un contenidor, i em va fer tanta pena que me la vaig endur a casa, ara és aquí. Li he posat Duquessa.
Home...
És que me’l recorda. Les mateixes mirades, els mateixos gestos...
No deu ser en Duc reencarnat?
Mai no he cregut en gaire res però... És que fa el mateix que en Duc. Miri... no sé... potser alguna cosa hi ha.
